diumenge, 3 de febrer del 2008

Sant Blai...

...En primer lloc, hui 3 de febrer, felicitar a tots els Blais. És aquesta una data ben celebrada en alguns punts de la geografia valenciana. De fet, ahir vaig tenir l´ocasió de visitar i tocar la trompeta amb la banda d´Onil en Bocairent (La Vall d´Albaida), un dels pobles de la estimada i bonica Serra Mariola. Sant Blai és el patró d´aquesta vila i per això aquestos dies tenen les seues festes de Moros i Cristians, que tenen l´honor junt a les de Saix, de ser les que obrin el calendari fester de l´any...no seria la primera volta que a Bocairent es pugueren vore a les filaes desfilant mentre nevarseja.

Sant Blai també m´evoca un gust dolç. A tots aquells, com jo, que "ens perd la boqueta", hui tenim l´ocasió de gaudir del dolcet com a goluts. Aquest matí i només alçar-me ha vingut la iaia de missa ja que hui tocava "benir" uns rollets, que per cert me n´he "arrimat" uns quants. Però si hi ha un dolç típic d´aquestes dates i que en Benidorm (no sé en altres pobles) he vist que té certa fama, eixe és la coca o bollet de Sant Blai, feta sobretot d´ametla. Sense cap mena de dubtes vos recomane els que fan a la Pastisseria "Chiki", regentada per uns amics castelluts que com nosaltres residixen a Benidorm. La clau d´aquest dolç és fer sopetes i barrejar-ho amb un got de suc de taronja i anar fent-se-ho amb una cullera. Com veieu, un postre improvisat i ben valencià, sobre tot pel que representa la utilització del nostre més preat cítric: la taronja, la qual no travesa un bon moment. No sé on vaig llegir l´altre dia, una bona i original proposta d´Enric Morera, diputat valencianista de donar suc de taronja a aquells que s´acaben de realitzar una transfussió de sang....

La veritat, és que aquesta barreja de coca de Sant Blai i suc de taronja és una de les coses que m´ajuda i em dona forces per a seguir estudiant. Demà acabe ja amb Drets Reals i Hipotecari, esperant aprovar. Malauradament, no hi va haver sort a l´examen oral de Dret Mercantil. Tinc ganes d´acabar i d´escriure una miqueta més, perquè la veritat açò ho tinc un poc abandonat.

També m´agradaria comentar una miqueta que ahir va ser una data assenyalada. I és que el nostre Rei en Jaume I feia 800 anys. Diversos van ser els actes que es van donar ahir 2 de febrer per a homenatjar a aquell home que creà el Regne de València i al mateix temps inicià la idiosincràsia del poble valencià, basada en una llengua (dos si comptem el interior del País), una història, cultura així com unes lleis i institucions que es van veure truncades al 1707 per aquell Rei Borbó, que compta hui amb la complicitat d´un Estat que continua la seua tasca homogeinitzadora i minimitzadora de la identitat d´un poble que, malgrat que ens pese, li continua ofrenant glòries als seus botxins. Des de la blocosfera valencianista se´ns alentí per a que ahir li retrérem un petit homenatge a Jaume I, mostrant el penó de la conquesta que mostraren els sarraïns de la ciutat de València com a rendició, així com un fragment del Llibre dels Fets. Vos posaré una de les frases més conegudes i que té relació amb el que he esmentat del Penó de la Conquesta:


‘E nos fom en la rambla, entre’l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta’.

Salut amics!