divendres, 30 de maig del 2008

Rosa de paper...

...Després d´aquesta inactivitat ben palesa, i que sembla que té intenció d´allargar-se, he tingut la idea de plenar el buït, no sols per a "complir", sinó per a promocionar al món de la blogosfera i del valencianisme, un dels grups novells en valencià que poc a poc van sorgint arreu de les nostres comarques. Ells són Skatimat, grup que barreja uns estils que personalment "em posen", çó és, una barreja d´ska, reggae, rock i folk (amb la dolçaina). Estenent-se les seues actuacions per diversos pobles de les Marines, han aconseguit tenir un petit públic fidel i fer-se un nom entre tots aquells que estimem la nostra cultura i la nostra llengua conjugades en aquest cas, amb els estils de música ja esmentats anteriorment. Cada volta que actuen, s´aprecia a banda d´una esperançadora millora, bones dòsis d´humor i sorpreses. Fins i tot he gaudit amb ells tocant amb el llaüt a la versió de "Ball de dimonis". Aprofitant l´avinentesa de compartir faristol amb quatre dels componets (Alejandro, Eusebi, Jordi i Pep) a la banda Unió Musical de Benidorm, i la gran amistat i apreci que els tinc, voldria que escoltàreu una de les seues cançons que més m´agrada. Una versió musicada de "Rosa de Paper", poema d´un dels grans intel.lectuals valencians del segle XX: el poeta Vicent Andrés Estellés. Gaudiu:

boomp3.com

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
**************************************
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
***********************************
Vicent Andrés Estellés

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una emotiva poesia d'un gran poeta. Esperem, com passa amb la rosa d'esta dona, que no caiguen mai en l'oblit.

Gràcies per pujar la cançó!

Anònim ha dit...

Hola, sóc Fran, el trompetista i dolçaina d'Skatimat. M'agrada el comentari que has fet, i que posares el poema junt amb la cançó, molt bona idea, Gràcies per fer-ho. Es un gran poema que, per desgràcia jo no coneixia, fins que no varem començar a assatjar la cançó per primera vegada. bó m'alegre de saludar-te. El blog esta molt ben fet. enhorabona. Ah!! i no sabia que fores trompetista. Sols conexia la teva façeta llautera.xD. i vaig llegir al blog del meu mestre que feies sonar la dolçaina i tocaves el tabal. molt be. Bó una salutació. Fran